Havia de guanyar Esquerra

Es fa difícil de dir per què un partit com ERC fa cas omís als missatges que des del seu electorat se li han anat enviant i, en un exercici suïcida d’autisme polític, s’entesta a aprofundir la seva dilució sota el mantell protector del PSC. Diu la dita “si has caigut dins un clot, para de cavar”, però no sembla que la militància d’ERC en sigui conscient. Molts dels que en som exvotants, ara ja no critiquem la decisió, pretesament estratègica, de fer president primer Maragall i després Montilla: critiquem l’abandó absolut, malgrat tota la retòrica, dels objectius de radicalitat nacional que havien fet créixer la formació republicana.
Ara ens parlen de “canvi tranquil”, de demanar el dret a decidir. Per a canvi tranquil ja teníem el de CiU. Precisament ens vam cansar de tranquil·litat i poc canvi. Els qui vam fer confiança a Esquerra, ho férem precisament per avançar decididament cap a la independència del país. I això no és un canvi tranquil, això és una sacsejada que el país demana a crits. El dret a decidir fa segles que el tenim. Com a nació, mai no l’hem perdut. Ara cal exercir-lo, ara cal la independència.
ERC no pot ser un partit més. Havia de ser la transparència, la frescor, les mans netes. La il·lusió que un país sobirà és possible, que depèn exclusivament de nosaltres, de la nostra voluntat irrenunciable a caminar cap a la llibertat. Si ERC no pot liderar aquest procés, si no és capaç de ser diferent, aleshores no ens serveix.