Potser hi falta il·lusió

Potser és que de tant parlar-ne, de tant d’esperar-lo, l’havíem magnificat en excés, però el cert és que, un cop vist amb calma, el document presentat per CiU m’ha deixat una sensació agredolça. Certament un “Programa de Govern” ha de ser un seguit de mesures, però jo hi he trobat a faltar un projecte de futur clar, una idea de quina Vilafranca volem construir entre tots. El document, extens, s’acosta massa a una llista de tot allò que hom pot fer –i que potser signaria qualsevol de les formacions del consistori–, però sense una fil conductor gaire clar.
Potser és que n’esperava més. El cansament evident i preocupant del model socialista no es concreta en la manca d’acció de govern –que també– sinó en la manca d’il·lusió, en la manca de projecte, en la sensació que no hi ha cap idea del futur que hom vol llegar als nostres fills. Encapçalar una moció de censura a l’ajuntament vilafranquí, al meu entendre, ha de demostrar precisament que hi ha un projecte il·lusionant i il·lusionat, un equip capaç, guanyador, amb el convenciment i la gosadia de proposar, no mesures, sinó un nou model, un nou paradigma de la relació del govern municipal amb els ciutadans. Noves formes, en el fons. Transparència, col·laboració, diàleg i la força que dóna creure’s dipositari d’un projecte de futur. Tot això no ho sé veure. I que consti que la majoria de les 200 propostes em semblen prou encertades i que sóc del convenciment que duent-les a la pràctica Vilafranca reprendria el camí del progrés cap a una vila més humana.
Malgrat tot, m’hi falta política i m’hi sobra precipitació. Una pressa que n’ha descuidat la presentació i el redactat. La feina ben feta també comença aquí. Fixeu-vos en la precisió amb què l’Obama ha sabut usar tots els mitjans per demostrar que ell tenia un projecte seriós, treballat i consistent. I la gent l’hi ha fet confiança; a ell, al seu convenciment i a la seva força més que no a les seves difuses propostes. Fixeu-vos també en l’excel·lent presentació i en la seriositat i intensitat política del document de la CUP.
Ens cal confiança i que ens retornin la il·lusió d’un govern que és al nostre costat. El rocambolesc episodi de la disponibilitat del document o el trist descobriment dels paràgrafs no originals no generen precisament la confiança que a tots ens cal.
Malgrat tot, som en un punt de la nostra història col·lectiva que exigeix un treball generós entre aquelles forces polítiques que poden bastir, conjuntament, un projecte alternatiu, fresc i agosarat que remogui els fonaments d’una maquinària municipal calcificada. Cal treballar-hi des de la transparència i la lleialtat tot foragitant els enfrontaments estèrils. La història ens exigeix, ara, un compromís col·lectiu.

Siguem valents.